Sobre l’exigència

Posted on Posted in Articles

Avui us parlaré de l’exigència, ja que crec que tots hem estat en contacte amb ella en alguna ocasió i, alguns de nosaltres, ho estem molt més sovint que el que desitjaríem.

En primer lloc, vull distingir entre l’exigència externa i la interna. L’exigència externa és aquella que procedeix de fora, pot ser de mandats familiars, estàndards professionals, peticions d’amics o de qualsevol altre lloc, però, en definitiva, la font d’exigència està fora i, tal vegada, nosaltres no la compartim com a vàlida. L’exigència interna és la que ens exercim nosaltres mateixos tot i que allò exigit potser no sigui realment important per a nosaltres ja que, moltes vegades, la base són introjectes generats en el passat i que actualment ja no ens encaixen.

Els introjectes són creences que ens hem empassat, sense qüestionar-les, de petits i que continuem obeint d’adults sense posar en dubte la seva validesa per a nosaltres aquí i ara. Habitualment procedeixen de l’entorn familiar. En el seu moment les vàrem viure com a veritats absolutes i és per això que han passat a formar part del nostre sistema de creences sense haver estat qüestionades.

La segona diferència es dóna entre l’exigència “positiva” i la “negativa”, per nomenar-les d’alguna manera. La “positiva” és aquella que, sent coherent amb els nostres valors, ens impulsa a arribar més enllà. La que, amb amabilitat, ens convida a millorar, a tractar d’aconseguir les nostres fites sense desmotivar-nos per la seva duresa i/o irrealitat. L’exigència “negativa” és la que no té en compte les nostres capacitats i necessitats, la que busca la perfecció o aconseguir uns objectius desproporcionats i el que aconsegueix és angoixar-nos i, en moltes ocasions, que renunciem a intentar-ho per l’anticipació del fracàs i la dura mirada cap a nosaltres i cap a la situació.

El tipus d’exigència sobre la qual pararé esment és la interna i “negativa”. Atès que està generada pels nostres propis mandats i que aquests, probablement, van ser creats en un altre moment (passat) i, en molts casos, a través de introjectes que potser ja no són vàlids per a nosaltres, considero que és important que revisem les bases d’aquesta exigència. És a dir, que posem atenció en sobre quins “deuries” es sostenen els mandats i valorem si aquests ens encaixen en l’actualitat o els hem portat amb nosaltres per inèrcia, però en revisar-los ens adonem que ja no ens són vàlids.

Un altre factor a tenir en compte és si encaixen amb les nostres capacitats i, sobretot, valorar si tenen en compte les nostres necessitats actuals, tant a nivell cognitiu i emocional, com a nivell corporal. Com esmentava anteriorment, moltes vegades aquests “deuries” han estat creats en el passat, és a dir, responent a com érem llavors i és molt possible que actualment estiguin totalment desfasats pel que s’han convertit en alguna cosa que ens suposa un llast i una pèrdua d’energia en lloc de beneficiar-nos. O també és possible que sí que ens encaixin a nivell cognitiu, però no en el moment concret en què s’activen, ja que podem estar necessitant, principalment, descansar. És tan important valorar la seva validesa a nivell general com la seva coherència amb les nostres necessitats actuals.

El que ens pot ajudar a gestionar aquesta exigència i a transformar-la en quelcom constructiu per a nosaltres és, una vegada analitzats i actualitzats els mandats interns, canviar el “deuria” per un “vull”. D’aquesta forma li restem poder al gos de dalt (així és com denominem en gestalt a la nostra part tirana) i ens responsabilitzem d’allò que durem a terme, transformant l’obligació en decisió.

A manera de resum, esclarir quins mandats o “deuries” actuen com a base de la nostra exigència, actualitzar-los al moment present, valorar la seva coherència amb les nostres necessitats a cada moment i transformar els “deuries” en “vull” ens pot ajudar a canviar d’una exigència limitant a una exigència que ens beneficia.

Finalment, us deixo una frase d’Emil Ludwig (escriptor i biògraf alemany) que, tal i com jo ho veig, resumeix de forma breu i clara part de l’exposat en aquest post:

“Cerciora’t que les teves intencions no siguin pretensions.”

 

Miriam Sans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.