Aprofitant aquestes dates en les quals, a causa de les festes, ens reunim més de l’habitual amb la nostra família i amics, vull dedicar aquest post a la ja coneguda idea d’actuar en lloc de reaccionar. Això és alguna cosa que va bé tenir en compte en el dia a dia i crec que en aquesta època és especialment important, ja que ens relacionem molt més que de costum.
Si bé és cert que enguany, a causa de les restriccions, fem menys reunions, de grups més reduïts i pertanyents a la nostra bombolla de contacte, també cal tenir en compte que el fet de modificar la forma habitual o tradicional que tenim de celebrar pot donar lloc a desacords. Cal respectar el sentir de cada persona, per descomptat, però el punt sobre el qual vull posar l’accent, és en com comunicar-nos per a minimitzar els malentesos. Tal com jo ho veig, hi ha dues fórmules que poden ajudar molt, una és la que ja he esmentat: actuar en lloc de reaccionar. L’altra és molt simple, però no per això senzilla: escoltar atentament a l’altre.
En relació en actuar en lloc de reaccionar, crec que estem molt poc acostumats a això. Normalment no ens prenem el temps necessari per a deixar-nos sentir què ens passa realment amb el que l’altre fa o diu i, molt menys, intentem “passar pel cor” la nostra resposta. Habitualment, si ens sentim ferits o menyspreats, reaccionem amb un atac a l’altre, a manera de defensa, ja que hem percebut la seva acció com quelcom hostil cap a nosaltres. Què passaria si miréssim què és el que ens dol realment? Potser podríem expressar-ho en lloc de respondre amb un atac, que l’altre rep també de manera hostil i, per descomptat, reacciona de la mateixa manera i així és com comencem una escalada que pot danyar seriosament la relació.
Des del meu punt de vista, és recomanable no respondre, parar i mirar què és el que realment ens està passant i, encara que alguna cosa ens faci mal de debò (diria que gran part de les vegades veurem que el que ha estat danyat és el nostre ego, no el nostre cor), no respondre amb un atac. Ajuda a aconseguir-ho el “passar la nostra resposta pel cor”, és a dir, tenir en compte el nostre afecte cap a la persona que sentim que ens ha fet mal i incloure aquest amor en l’equació. D’altra banda, algunes vegades, és millor deixar anar la idea que tenim raó per a no danyar a una persona o una relació que ens importa. I no em refereixo a empassar o deixar passar coses importants per a nosaltres, sinó a poder discernir si val la pena mantenir-nos enrocats en lloc de deixar anar per amor. En llenguatge bèl·lic seria alguna cosa així com: tria sàviament les batalles que val la pena lluitar.
L’altre punt important que ajuda a no reaccionar és escoltar realment a l’altre. Sembla senzill, però moltes vegades és difícil. Es tracta d’estar obert a entendre els seus motius, no pendent de com el podem contradir per a imposar les nostres idees. Procurar no donar res per fet i preguntar en lloc d’interpretar. A vegades, creiem que tenim tan clar a què es refereix l’altre, que ni ho qüestionem i prenem com a veritat alguna cosa que l’altra persona no ha expressat.
Com que en tota conversa hi ha un emissor i un receptor, també és important que intentem expressar-nos de la manera més clara possible, sobretot quan estiguem tractant temes delicats. Tenir en compte que allò que diem té un impacte en l’altre, que el podem ferir i procurar ser impecables amb les nostres paraules. De la mateixa manera que és bo “passar pel cor” la nostra resposta davant d’allò que ens dol, també ho és fer-ho quan direm alguna cosa que sabem que pot danyar a l’altre.
En resum, en situacions tibants tractem d’expressar-nos de manera clara i amb amor. I procurem no reaccionar, sinó respondre, donant-nos un temps per a digerir i elaborar allò que volem manifestar com a resposta una vegada ho haguem “passat pel cor”. I escoltem, escoltem-nos molt, amb interès i sense buscar el la banda hostil, és a dir, escoltem-nos també amb amor. Segur que així ens estalviarem molts malentesos i, a més, millorarà la qualitat de les nostres relacions.
Actuar en lloc de reaccionar pot ser un bon propòsit per al 2021. Us desitjo unes bones festes, plenes d’escolta atenta i molt cor!
Miriam Sans