Avui parlaré sobre els germans i el que implica en la nostra vida formar part d’un sistema familiar on vivim l’experiència de l’amor fraternal. Formar part de dos subsistemes dins del sistema familiar ens proporciona molta riquesa d’aprenentatges relacionals que després traslladarem als altres sistemes durant la nostra vida adulta, ja sigui entre iguals o en sistemes de jerarquia i autoritat. Els dos sistemes als quals faig referència són el subsistema patern (els progenitors – jerarquia/autoritat) i el subsistema fratern (els germans- relacions entre iguals).
En les línies següents faré referència al subsistema fratern, als germans i a les diferents situacions o possibilitats emocionals, d’aprenentatges, de frustracions i d’oportunitats que ens ofereix el sistema familiar quan existeixen en la nostra família germans i convivim amb ells. Les reflexions i pensaments que compartiré són fruit de la meva pròpia experiència com a professional vinculada a grups de mares, on sovint es comparteix i aprèn sobre la relació entre els germans i l’arribada d’un nou membre a la família amb tot el que els implica als ja presents en el seu món emocional i de noves rutines que canvien en la família. També escriuré des de l’experiència de germana, i com mare que viu el vincle entre tres petits d’edats molt dispars en la meva família aprenent a respectar les individualitats i fomentant amorosament el vincle i el sentiment de pertinença a quelcom més gran que ells mateixos, el grup, la tribu, la família com a lloc d’acolliment i creixement.
L’arribada d’un germà en un primer moment pot ser viscuda amb sentiments polars, alegria i tendresa i, alhora, por a perdre l’atenció del pare i la mare i a no ser vist pels més grans amb l’arribada del bebè. Aquí és on sovint apareixen la gelosia i amb ella la possibilitat per al nen de conèixer les seves emocions, les seves necessitats i aprendre a demanar ajuda. La gelosia és sovint una adaptació emocional a la nova incorporació, una reestructuració de la família. Sovint, el que pot ajudar a que aquest procés adaptatiu flueixi i el nen vagi readaptant-se amorosament als canvis del sistema amb l’arribada del germanet són petits detalls com:
- Avisar amb temps dels canvis que es van produint, incloent-lo durant l’embaràs i després participant en algunes de les rutines del bebè.
- Parlar de les emocions, què ens aportarà l’arribada del germà, de saber tot allò que podrem fer, aprendre, compartir i també els nous límits i distribucions del temps del sistema familiar.
- Fer-li sentir el vincle que suposa un germà i la continuïtat del vincle amb els pares, vincle que mai es trencarà.
- Ens farà falta estar més alerta i presents a la seva conducta, a allò que són capaços d’expressar i a allò que no saben expressar encara, donant resposta a possibles dubtes que tinguin i els vagin sorgint, abans de l’arribada del germanet, durant i després.
- Naturalitzar la situació, il·lusionar i il·lusionar-nos poden aportar tranquil·litat, així com facilitar també el contacte físic entre els germans i deixar que es vagin descobrint i fent conegut al desconegut.
És important que tinguem present com a pares que els sentiments d’alegria i il·lusió del germà gran cap al petit poden canviar bruscament a sentiments de por, inseguretat i rivalitat per aconseguir l’atenció dels pares i/o cuidadors.
En edats en què els germans grans encara estan familiaritzant-se amb el llenguatge podem utilitzar contes infantils sobre emocions (por, alegria, tristesa, empipament) i contes infantils sobre els germans. Els contes són un gran recurs per als més petits. Justament en el cas dels més petits és important que no pretenguem que l’arribada del bebè tingui com a efecte una expectativa per part nostra d’una maduració de cop, ells continuen tenint la mateixa edat que tenien just el dia anterior al naixement del bebè i ells començaran a aprendre el mateix dia de la seva arribada a la llar que no tot és immediat, la qual cosa inevitablement els generarà frustració, frustració que poden començar a treballar en un entorn segur i vinculant.
Els reptes que es plantegessin entre els germans seran oportunitats de creixement on podran aprendre a compartir, sense obviar els moments en què tots dos podran sentir dolor en el transcurs d’aquest aprenentatge.
Un altre aspecte important que més endavant projectarem en la nostra vida adulta és l’oportunitat que ens ofereixen els germans quan discutim assumptes en els quals sentim, pensem o desitgem coses diferents, aquí podem aprendre a marcar els nostres límits enfront de l’altre, a ocupar un espai, a expressar el nostre empipament, a gestionar les nostres emocions i tot això sense invalidar l’amor que sentim cap als nostres germans, ens diferenciem i individualitzem i practiquem habilitats socials que formen part dels conflictes i també de relacions de cooperació. Cooperar i rivalitzar seran a vegades les dues cares de la mateixa moneda. Com a pares, permetre i acompanyar si és necessari el conflicte quan es dóna entre els germans facilitarà que els nens aprenguin a connectar amb les seves emocions i a expressar-les, habilitats que com a adults els facilitaran les relacions amb els altres i amb ells mateixos.
Un aspecte més que vull esmentar-vos és la complicitat que pot donar-se entre germans, per a mi és un regal que recordo amb tendresa de diferents èpoques de la meva infància i que ara també puc observar en la relació que han establert i van forjant els tres nens de la meva vida: unes mirades, una picada d’ullet, uns riures, un gest, un instant en què el vincle entre ells emergeix i es fa observable.
Acabaré amb una cita que em va agradar molt i que parla, com no, dels germans, feliç setmana!
Vaig buscar la meva ànima, però no la vaig veure,
Vaig buscar al meu Déu però em va eludir,
Vaig buscar al meu germà i els vaig trobar als tres.
Anònim