Què és la Teràpia Gestalt

Què és la Teràpia Gestalt

La Teràpia Gestalt neix com un nou enfocament pel tractament de la psicoteràpia, el seu creador Fritz Perls (1893-1970) metge, psiquiatra i psicoanalista jueu d’origen alemany rep la influència de diferents corrents: El psicoanàlisis de Freud, la filosofia existencial, la fenomenologia (fa referència a allò que és obvi, a la experiència immediata i a la presa de consciència o insight), la psicologia de la gestalt, les religions orientals i, en especial, el budisme zen, el psicodrama de J.L. Moreno, la teoria de la cuirassa muscular de W. Reich i la teoria de la indiferència creativa de Sigmund Friedlander (de qui recull la seva teoria de les polaritats). La gestalt és, essencialment, una filosofia de vida que ens porta a acceptar i responsabilitzar-nos del que som i fem, o no fem, en les nostres relacions i accions amb nosaltres mateixos i amb els altres.

Alguns dels conceptes bàsics són:

  • L'aquí i ara: tot existeix en el present i l’ara és el present. El passat ja ha marxat, el futur encara no ha arribat. Quan estem sentint, pensant, recordant (passat) i, fins i tot, anticipant (futur), tot ho fem des del present. Com deia Fritz Perls, l’angoixa és l'escletxa que hi ha entre l’ara i el després.
  • Adonar-se: És entrar en contacte natural, autèntic i espontani amb l'aquí i ara, amb el que un és, sent i percep. Fins i tot quan, allò que sentim, ens resulta desagradable i dolorós.
  • Responsabilitzar-se: Quan m’adono de què em passa aquí i ara, me’n faig càrrec, és a dir, me’n responsabilitzo. Això implica prendre una decisió de forma conscient en relació a allò que em passa i, des de la gestalt, no prendre cap decisió és també una decisió.
  • Cicle de l’experiència: També conegut com el "Cicle d’autoregulació organísmica", ja que es considera que el nostre organisme sap el que ens convé i que es tendeix a regular per sí mateix. Entre les diverses fases que conformen el cicle es poden formar auto interrupcions. Un cicle interromput és una gestalt (assumpte) inconclusa i la neurosi es vista com un conjunt de gestalts inconcluses.
  • La relació terapèutica: Dins del procés terapèutic, es dona una trobada entre el client i el terapeuta basat en una relació Jo – Tu, és a dir, Nosaltres. En la relació Jo - Tu el terapeuta accepta en la seva totalitat al client i la seva experiència fenomenològica, el convida a descobrir-se i acceptar-se, així como a integrar totes les parts de la seva personalitat de forma responsable i conscient.
  • La importància del auto recolzament en relació al recolzament extern que té la persona. “El procés terapèutic consisteix en passar de la necessitat de recolzar-se en l’altre a la capacitat de recolzar-se en un mateix“ Fritz Perls.
  • Parlar en primera persona: Habitualment acostumem a utilitzar la 2a o 3a persona per fer referència al nostre cos, a les nostres accions o emocions: "Em fas posar trista" enlloc de "Jo sento tristesa". Amb el llenguatge en primera persona aprenem a identificar millor la conducta i a fer-nos responsables d’ella, passant de subjecte passiu a subjecte actiu.
  • Canviem el "no puc" pel "no vull": Això és ser assertiu, d’aquesta manera assumim les conseqüències de la nostra decisió. Un honest ”no vull” és més adient que un evasiu ”no puc”.
  • Canviem el "Per què" pel "Com"/ ”Per a què”: Al preguntar “per què” el que aconseguim és una racionalització o explicació, ens allunya de l'aquí i ara i ens transporta al món de la fantasia; ens treu d’allò que és obvi per passar a teoritzar. Si preguntem "com/per a què", estem mirant l’estructura, estem veient el què passa i buscant un enteniment mes profund del procés.
  • Canviem el "Però" per "I”: El “però” desautoritza o nega el que hem dit anteriorment, amb la conjunció ”I” integrem enlloc de dissociar-nos, ens permet integrar emocions, sentiments i/o estats que poden ser polars sense necessitat d’excloure’n cap.

A gestalt és important que assumim la propietat del llenguatge i la conducta, responsabilitzant-nos del que diem i/o fem, narrant les experiències en primera persona i en present. D’aquesta manera, les vivències s’actualitzen i les portem del passat al moment present per tal de treballar-les amb els recursos actuals que té la persona. Hem de recordar que el llenguatge és un del mitjans d’evitació per excel·lència: podem parlar de tot i no entrar en contacte amb res, posar entre nosaltres i la realitat un mur de paraules.

“Sigui el que vostè és....sense importar el que vostè sigui“ - F. Perls.