Gestalt, Focusing i l’Adonar-se

Posted on Posted in Articles

Avui us parlaré del Focusing i el concepte de l‘adonar-se de la Teràpia Gestalt. La meva intenció no és una altra que presentar-vos aquesta tècnica i mostrar-vos la seva relació amb el concepte de l’adonar-se de la gestalt, i que a partir de l’exposat en aquestes línies cadascú vagi cap a on desitgi anar.

Els beneficis que aporta el procés i tècnica de l’enfocament corporal (Focusing) són amplis. Pot utilitzar-se com una eina més per a desbloquejar allò que ens manté molestos, incòmodes o desorientats en el moment actual de vida.

L’adonar-se posa la seva atenció al present, a l’aquí i ara de la persona, atenent a les seves capacitats sensorials, emocionals i cognitives, per al creador de la Gestalt, Fritz Perls l’adonar-se “és més difús que l’atenció, implica una percepció relaxada en lloc d’una atenció tensa…”, a través de l’adonar-se un aprèn a estar en contacte amb un mateix, aprèn el que està vivint realment, el que sent corporalment, com ho sent i què es diu internament sobre el que sent, l’atenció es centra en el com, en el procés en què tot succeeix, en el present, en què tot es sent corpòria i psíquicament.

Eugene T. Gendlin va ser un prestigiós filòsof nord-americà (1926-2017), professor i investigador de la Universitat de Chicago que va desenvolupar el procés i tècnica de l’enfocament corporal (Focusing) com una eina per a ajudar les persones a connectar amb les seves experiències corporals, a adonar-se’n de les seves sensacions corporals i a atendre el seu adonar-se cognitiu. El Focusing és un mètode de treball que s’engloba dins del que anomenem “psicoteràpies corporals”.

A continuació, tractaré d’explicar de manera breu els 6 passos o parts en que consta el Focusing, us proposo que seguiu les indicacions com si volguéssiu fer cadascun dels sis passos. Per a això podeu demanar a algun amic que us vagi llegint pausadament les línies que continuen donant-vos un temps entre paràgrafs o, si ho preferiu, podeu gravar-vos i a través de la vostra pròpia veu seguir les consignes que us vaig indicant fins a l’últim pas (rebre).

Cerca un lloc on romandre un temps, un lloc en el qual interna i externament puguis romandre de manera relaxada i dirigir la teva atenció a anar cap a dins, parant atenció a les teves sensacions corporals i als teus diàlegs interns.

  • Primer pas, buidar un espai: pren-te el teu temps per a relaxar-te i dirigir la teva atenció al teu cos, si t’és més fàcil amb els ulls tancats, tanca’ls i ves al teu estómac, o al teu pit i observa’l alhora que et preguntes com va la meva vida?, què és important per a mi en aquest instant de la meva vida? Com em sento?, Què és el que m’està molestant en aquest precís dia? Sent, permet-te romandre en el teu sentir i quan aparegui alguna cosa no et submergeixis en això, digues “Sí que això és aquí, puc sentir-ho” i deixa que emergeixi un petit espai entre tu i el que ha aparegut (el que li vaig dir ahir al Joan, el tema de la solitud, les meves pors de canviar de treball …) A continuació, pregunta al teu cos una altra vegada, quines coses més sents?, torna a esperar, no tinguis pressa i deixa que la sensació torni a aparèixer en el teu cos.
  • Formar la sensació-sentida: d’entre els diferents assumptes que han aparegut en el pas anterior tria un assumpte que vulguis enfocar, la consigna és que no et submergeixis en això, distancia’t d’això, l’assumpte triat té moltes parts o matisos per a pensar-los per separat, es tracta de sentir l’assumpte triat de manera global, sentint tots els matisos junts, tot el problema. Estigues atent, quina sensació tens en el teu cos quan recordes la totalitat de l’assumpte? Sent-la, busca-la en el cos.
  • Aconseguir un agafador: en aquest punt pregunta’t quina és la qualitat d’aquesta sensació-sentida Permet-te romandre en la sensació-sentida, encara que sigui borrosa fins que d’ella emergeixi una imatge, una frase o una paraula que se li ajustin? (pesat, mort de por o com estar en una caixa o en una habitació petita, sense espai, etc…)
  • Ressonar: fes un anar i venir entre la sensació-sentida i la imatge, paraula o frase que has unit a ella, de manera que sentis que és correcte, observa si hi ha algun senyal corporal, si alguna cosa canvia en la teva sensació corporal permet-te sentir-ho i torna a ajustar-la si ve una cosa nova al que ja havia aparegut, cerca el senyal corporal i quan la tinguis roman un minut, més o menys, aquí, sentint-la.
  • Preguntar: ara et demano que et preguntis, què és el que en la totalitat d’aquest problema o assumpte fa aquesta qualitat? (el que acabes de nomenar o creat amb una imatge o frase) Què hi ha en aquesta sensació?
    com em sentiria si tot estigués bé? I deixa que sigui el teu cos qui respongui pren-te el teu temps i para atenció a què s’interposa en el camí d’això?
  • Rebre: dóna la benvinguda al que vingui, està bé, encara que hagi estat només un lleu relaxar-se, roman en això uns instants més. Pots deixar l’assumpte aquí i acabar per avui sabent que pots tornar quan vulguis. Encara que avui no hagis notat o identificat el canvi dins del cos, aquesta és una primera trobada, n’hi haurà més, si així ho vols.

Finalment, voldria acabar posant en relleu els punts en què, al meu entendre, l’adonar-se de la teràpia Gestalt és coincident amb el Focusing de Gendlin, tots dos camps tenen com a pilar ineludible i bàsic el cos i tota la saviesa que en ell tenim i molt poques vegades preguntem, observem i escoltem. El nostre cos registra allò que vivim, aprofundint en l’adonar-se de l’experiència en el present, tant la gestalt com el Focusing apel·len als propis recursos i a descobrir allò que som i allò que no som. Encara que el Focusing pot arribar a ser més directiu que la gestalt, tots dos poden ser ricament utilitzats com a eines de treball on conèixer-nos, reconèixer-nos i ampliar la nostra visió del present.
Acabaré amb una cita de Eugene T. Gendlin, simple, clara i honesta. Fins aviat.

Sensacions i accions no són la mateixa cosa. Tu pots permetre’t sentir el que sents. Després, encara, pots decidir el que prefereixes fer.

Imma Reig Vilarrubla

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.