Donades les dates en les quals estem, em ve de gust compartir amb vosaltres una reflexió sobre la relació amb la família en aquests dies de festes. És cert que cada persona celebra (o fins i tot no celebra) les festes a la seva manera i, també és cert que, la gran majoria ho fem en família. Aquestes reunions poden generar algunes tensions sobre les quals, ja per endavant, bromegem. L’altre dia veia anunciada una pel·lícula el títol de la qual, traduït al català, és “El nadal bé o en família?” Així de generalitzada està la idea o tòpic que les festes en família són difícils.
Aquest any venia pensant en la importància que té per a mi la família. Si estigués parlant de centres energètics (xacres) correspondria al primer xacra que simbolitza la base, la pertinença, la tribu, d’on venim i allò que ens dóna terra per a poder volar cap a on vulguem. És a dir, suposa la sustentació perquè puguem fer amb confiança i seguretat allò que decidim. Em sembla molt bonic i crec que és important que, d’una o altra forma, puguem honrar i valorar a la família.
Una de les maneres més senzilles de poder valorar alguna cosa, segons la meva experiència, és l’agraïment. Quan enfoques qualsevol cosa o situació des de l’òptica de l’agraïment, alguna cosa canvia i es converteix en figura allò que és agradable per a nosaltres en lloc de centrar-nos en el que ens falta o en el que ens agradaria que fos, però no és. I no em refereixo a negar o amagar el que no ens agrada o ens entristeix, sinó a ampliar la mirada, centrant-nos en el que ens fa bé, allò del que sí que gaudim. Per posar un exemple senzill, podríem estar parlant del moment en què els nens veuen i desemboliquen els regals el dia de Nadal. Vagi com vagi la trobada familiar, i per més discussions que hi hagi, aquest moment és màgic si ens podem centrar en ell i deixar anar la resta, només per una estona.
Aquest exercici de mirar amb agraïment és molt valuós també de cara a any nou. Quina millor manera d’acabar l’any que agraint tot allò que ens ha aportat? Aquesta setmana he fet el repàs del 2018 amb l’enfocament posat en l’agraïment i vaig contactar amb moments i experiències que ni recordava, també amb situacions que em van semblar complicades i que, passat el temps, puc veure quant m’han aportat. En general vaig contactar amb molts més moments positius i agradables dels que pensava. I només és qüestió de tenir una actitud amable i dedicar-li un temps a aquest repàs, deixant que vagin apareixent petits records, més enllà del que tenim present ja d’entrada.
Un altre moment que per a mi és important aquests dies de festes és aquell en el qual recordem als essers estimats que ja no estan amb nosaltres i als quals trobem a faltar. És una forma d’honrar-los, de fer-los present i de compartir els nostres records sobre ells fent que formin part de la festa a través de les nostres experiències i anècdotes. És molt valuós que continuïn formant part de les celebracions familiars encara que físicament ja no estiguin amb nosaltres, ja que el seu record, les seves maneres, les seves manies i les seves virtuts continuen estant presents a través dels que continuem celebrant aquestes festes i la vida mateixa.
Per a finalitzar m’agradaria remarcar que, com bé sabem, no podem canviar als altres, però si podem canviar nosaltres, la nostra mirada, el nostre posicionament i actitud per mirar que, aquests dies de reunions familiars i celebracions, puguem estar més en contacte amb el que tenim i valorem que amb el que ens falta o no ens agrada.
Bones festes i molt bon any a tots…construït des de la vostra pròpia mirada!!!
Miriam Sans