La comunicació des de l’òptica de la gestalt

Posted on

Aquest desembre em dirigeixo a vosaltres amb ganes de compartir com entenc la comunicació i l’escolta des del treball que realitzo com a terapeuta gestalt i que, alhora, procuro dur també a les meves relacions interpersonals. Quan us faci referència a l’escolta em referiré a un escoltar més ampli que el propi d’escoltar sons que conformen paraules o frases que esdevenen raonaments, explicacions o descripcions, em referiré a un percebre més ampli que comporta una actitud desperta, atenta i interessada en l’altre i les seves circumstàncies. Per altra banda, us intentaré explicar la importància del llenguatge i l’ús que en fem, així com, les premisses bàsiques que utilitzem en sessions de teràpia per explicar què ens passa o què sentim davant un fet, persona o situació que ens provoca una sensació interna, sigui de benestar o malestar.

L’escolta en gestalt és tant una escolta interna (prendre consciència que m’està passant a mi terapeuta amb allò que estic sentint, observant, escoltant… i tenir la capacitat d’atendre-ho) com una escolta externa (què m’està explicant, mostrant, compartint la persona que estic acompanyant més enllà de les paraules posant l’atenció també al com ho diu). A gestalt, tal com diu Paco Peñarrubia: …… Estar disponible per l’altre no significa oblidar-nos de nosaltres. El gestaltista té en compte el que a ell li està passant al mateix moment en què atén el que li passa a l’altre…….

Si posem la mirada en l’escolta externa, la posem en aspectes que abasten molt més que el contingut verbal, portant la nostra atenció com a terapeutes al com ens ho explica la persona, és a dir, al llenguatge no verbal, ja que aquest molts cops és més important. Portant la nostra atenció al to de veu, les gesticulacions, les postures corporals podem obtenir molta més informació que, únicament, del discurs verbal, ja que el cos mostra amb molta més transparència el que les paraules pretenen emmascarar o justificar, Fritz Perls deia: …. En general, la comunicació verbal és una mentida…No escoltin les paraules, escoltin el que la veu els diu, el que diuen els moviments, la postura, la imatge…l’expressió facial, el llenguatge psicosomàtic. Està tot aquí si és que permeten que el contingut de les frases faci únicament de segon violí…..

Una altra part important de la comunicació a gestalt és l’establiment d’una sèrie de premisses pel que fa a la utilització del llenguatge respecte d’allò que pensem, creiem i sentim, de tal manera que recolzem una manera concreta d’expressar-nos i en frustrem altres, s’estableix una comunicació entre terapeuta i client basada en:

  • Parlar en primera persona i en present, fer-ho ens ajuda a fer-nos responsables del que estem dient i fer-ho en present facilita la vivència i la seva actualització.
  • Evitar en l’expressió formes impersonals, genèriques o indeterminades. Alguns exemples en són: La gent diu…, alguns creuen…, els homes sempre…, això em dol…, allò que deia abans m’entristeix, etc. Totes elles són expressions que allunyen la persona, del que sent, creu o pensa i, per tant, de la possibilitat de fer-se’n responsable.
  • Substituir la conjunció “però” per “i” com una manera d’evitar la dicotomia del llenguatge, integrant en lloc de dissociant. Puc sentir dues emocions diferents en un mateix moment. Per exemple, estic trista per la mort d’un ser estimat i rebre una trucada d’una persona propera em connecta internament amb una sensació d’alegria, estic trista i en sentir la teva veu sento alegria.
  • Canviar el “per què” per el “com” i aquí em remeto altre cop a paraules de Fritz Perls per explicar-ho més clarament: …… Si pregunten per com, estan mirant l’estructura, estan veient el que succeeix, preocupant-se per un enteniment més profund del procés. El com ens dóna perspectiva, orientació.
  • Canviar el “no puc” per el “no vull”, tal com diem al nostre apartat web de què és la Teràpia Gestalt, això és ser assertiu, d’aquesta manera assumim les conseqüències de la nostra decisió. Un honest “no vull” és més adient que un evasiu “no puc”.
  • Evitar preguntes per tal de convertir-les en afirmacions recolzant l’assertivitat i la utilització dels recursos propis de la persona, buscant en ella en lloc de buscar en l’altre (a fora) la resposta.

No puc acabar sense esmentar que també evitem en les nostres expressions parlar sobre les coses, preferim descriure el fet o la situació i el que a mi com a persona em desperta o em fa sentir. També posem atenció a les expressions que contenen el verb “he de” com una obligació imposada des de fora i no elegida de forma conscient i responsable per un mateix. Si atenem aquestes dues últimes maneres evitatives del llenguatge, integrem i descobrim justament el que evitem i posem fora  assumint-ne per contra la responsabilitat.

Mantenir una comunicació basada en els preceptes esmentats i una escolta interna i externa atenta, formen part del procés terapèutic i no esdevé fàcil. Quan entenem i vivim la vida com un procés d’aprenentatge, de descoberta i en alguns trams, també d’acceptació de les circumstàncies i el que nosaltres en fem d’elles, acaba sent un camí més pacificador que inquietant tot i la dificultat per fer-nos-en, sovint, responsables.

Desitjo que aquestes línies us hagin estat fructíferes i, si més no, us hagin fet l’estona més amena. Fins aviat!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.