meditacion respirat

Meditació i gestalt

Posted on

La gestalt i la meditació tenen, des del meu punt de vista, diferents aspectes en comú.
Una de les principals bases de la gestalt és la següent: “Aquí i ara, m’adono i em responsabilitzo”. La meditació es basa en estar present, en contacte amb el que hi ha aquí i ara. Es tracta de mantenir la ment en el moment actual, no deixar que vagi cap a records del passat (que ja han marxat), ni cap a expectatives o pors sobre el futur (que encara no ha arribat), sinó d’estar en l’únic temps que existeix: el present (aquí i ara).

En relació al “m’adono”, el silenci i l’escolta atenta del meu cos, la meva respiració, les meves emocions, etc. durant la meditació és un camí per prendre consciència del que em passa. Intento buidar la meva ment de pensaments per tal de dirigir la meva atenció conscientment a l’experiència i estar en contacte amb el que hi ha; allò que sento i experimento en aquest moment. Quan prenc consciència de que m’he distret amb un pensament, el deixo passar, no m’enganxo ni m’identifico amb ell, senzillament el deixo anar i em torno a centrar. Així és com sorgeix la figura de l’observador, aquella que em permet sentir i adonar-me sense judici, sense expectatives, sense intentar controlar l’experiència i acceptant allò que és, el que hi ha: si sento tensions musculars, sento tensions musculars, si sento tristesa, sento tristesa, etc. i està bé així, senzillament perquè és el que em passa en aquest moment. Tal i com jo ho visc, la meditació és també una forma de responsabilitzar-me del que em passa ja que, al adonar-me i estar en contacte amb allò que em succeeix, d’alguna manera, me’n faig càrrec, donant-li espai i experimentant-ho en lloc de negar-ho, enfadar-me o qualsevol altre estratègia que tingui com a finalitat modificar allò que sento. També em faig càrrec del que em passa quan sento dolor o tensió en alguna part del cos i li envio aire amb la meva respiració, de la mateixa manera que, quan sento una emoció i em deixo impregnar per ella sense resistències ni expectatives, sent senzillament testimoni d’allò que em succeeix, m’estic fent càrrec d’aquella emoció i, habitualment, pel sol fet de donar-li espai i posar-hi atenció, alguna cosa canvia.

La meditació és, per a mi, com un buidat de pensaments que em permet estar en contacte amb mi (no amb el que vull ser, ni amb el que crec que sóc, només amb el que Sóc en aquest moment). És com anar pelant capes d’una ceba fins arribar al nucli, sense màscares ni etiquetes.

Des de la meva experiència, la meditació es una molt bona “eina” o, millor dit, pràctica per incorporar i aprofundir en els principis de la gestalt, així com per poder-nos veure més nítidament i conèixer-nos amb major profunditat i que requereix de molt poca infraestructura: un coixí o banc, una espelma o altar al que dirigir-nos i ganes de retrobar-nos amb nosaltres mateixos, així doncs….A MEDITAR!!

P.D. Us recomano el llibre “Biografia del Silenci” de Pablo de Ors (Biblioteca de Ensayo Siruela) que tracta sobre la seva experiència com a practicant habitual de meditació i ha estat una font d’inspiració per a les meves “sentades”.

 

Miriam Sans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.