Vull començar aquest mes de juny compartint amb tots vosaltres unes línies sobre el cos i la visió holística que en té la gestalt, sobre els orígens d’aquesta visió d’en Fritz Perls (metge i psiquiatra creador de la Teràpia Gestalt), sobre com ens acompanya l’atenció al cos durant les sessions de teràpia i com podem deixar que sigui la nostra brúixola si l’escoltem i l’atenem quan ens parla en forma de símptomes que ens generen benestar o, per contra, malestar.
En relació a la visió holística de la gestalt, podem afirmar que la TG (Teràpia Gestalt) és una teràpia holística, això implica que entén l’organisme com una totalitat i no únicament com la veu, el discurs, l’acció, les emocions. No separa el cos de l’individu, la TG entén que és Un amb el seu Cos. Els individus ens expressem per mitjà de gestos, moviments, micro-moviments, tons de veu, expressions corporals on ens mostrem de forma conscient i inconscient al món i a nosaltres mateixos. És des d’aquest enfoc holístic (ment-cos-emoció) que les persones podem aprendre a relacionar-nos i descobrir-nos contínuament, millorant així el nostre grau de benestar com a individus que tendim a l’auto-regulació organísmica, a l’equilibri.
Si mirem d’on ve l’interès en el cos per part de la gestalt descobrim que els seus orígens més marcats, entre molts altres que també la nodreixen, són les influències que va rebre Perls de Wilhem Reich i Max Reinhardt.
Wilhem Reich, psicoanalista austríac (1897-1957), és amb qui aprèn com a pacient durant el seu propi procés de psicoanàlisis a veure el cos, entendre lo fenomenològic, atendre lo obvi de tal manera que del que es tracta és d’ampliar la consciència dels sentits posant atenció al conflicte organisme-ambient. …..“als nostres pacients no els hi exigim relaxació deliberada, sinó que s’adonin del conflicte intern del que la tensió n’és sols una part…….” Ego, hunger, and aggression. Perls (1947).
Max Reinhardt, actor i director teatral (1873-1943), amb qui també hi comença un període de formació des de la seva passió pel teatre li deixarà una forta impremta des de la seva atenció especial al gest, al to de veu, a l’expressivitat corporal entenent que tots ells es posen al servei de la representació i entren a escena. Per aquest actor-director amb qui Perls hi estarà uns anys, el teatre és interacció, diàleg i encontre, el que li interessa és el que succeeix aquí i ara (l’acció, el temps, la situació), per ell l’escena plasma la actitud existencial del ser humà.
Vull continuar parlant-vos de l’atenció al cos en les sessions de teràpia, per fer-ho, us parlaré de la meva experiència com a terapeuta gestalt on poso en pràctica el que he aprés amb la meva formació i continuo aprenent en la riquesa dels acompanyaments que faig actualment en les diferents sessions de teràpia.
Tal i com comenta Francisco Peñarrubia (psicòleg i psicoterapeuta gestalt) en algunes de les seves publicacions, en les sessions de teràpia tracto de posar especial atenció a tots els signes que fa el client més enllà del discurs verbal, frustrant sovint el mateix per demanar al client que s’enfoqui en els fenòmens no verbals: que dirigeixi la seva atenció al cos, a la respiració, als sentits, a com es sent (emoció) i des d’aquí acompanyo els sentiments i imatges del passat i del present que emergeixen, utilitzant tècniques expressives si s’escau( exagerar, amplificar, posar moviment a l’emoció, etc.).
No existeix per al client una única solució o resultat idoni com a conclusió teòrica de la sessió o treball fet. El que es pretén es que la pròpia persona, experimenti, visqui i descobreixi el sentit de la seva experiència en la sessió restablint d’aquesta manera la confiança en la pròpia auto-regulació organísmica. La intenció del terapeuta és que el client s’adoni de com fa el que fa, sigui conscient de com es sent al adonar-se’n i com ho expressa (to de veu, intensitat, llenguatge utilitzat, amb quines sensacions es connecta, etc.). Alguns cops, és llavors quan el client al adonar-se’n del com i dels mecanismes que utilitza per fer o reprimir el que fa i/o sent, li apareix el moment biogràfic en que fixa aquests comportaments i és en la pròpia sessió, en l’aquí i ara, que l’experiència s’actualitza i esdevé el canvi.
Per acabar, vull compartir amb vosaltres el concepte de Perls (1949) de la “brúixola biològica”, al que em referia al principi del post, utilitzar el cos com a brúixola del nostre benestar o malestar, per a Perls l’únic criteri fiable de saber si hem fet lo adequat en una determinada situació és la orgànica sensació de satisfacció, senzillament una sensació de benestar que ens envolta, és a dir, allò que ens fa sentir en pau amb nosaltres mateixos i amb la situació present escoltant les sensacions corporals i verificant que aquestes ens fan sentir en equilibri.
El recurs al cos, al que sentim a cada situació, amb totes les dificultats i possibilitats que això comporta és el més desconegut i, alhora, el més ric dels camins a transitar, sovint, les sensacions corporals desagradables disminueixen o desapareixen al contactar amb elles i explorar-les. Finalment, acabaré el post d’avui amb dues cites, desitjo us hagi estat fructífera la lectura, fins aviat!
“Obrir els ulls pot portar tota una vida. Veure és qüestió d’un instant.” Tony de Mello (1985)
“Respiro, respires.
Sento el meu cos, sents el teu cos.
Em moc, et mous.
Expresso, expresses.
Et parlo, em parles.
Ens comuniquem.
Ens trobem.”
Armando García (Revista de Teràpia Gestalt – el cos -2008)
Imma Reig Vilarrubla