Vacances d’estiu i família

Posted on

Al post d’avui vull compartir amb tots vosaltres algunes reflexions, sensacions, pensaments, emocions i sentiments que cada any es desperten en aquest moment de l’any, les vacances d’estiu, època en què els ritmes dels adults s’adapten constantment i  més que mai als ritmes dels petits de la casa que, ells sí, estan de vacances d’estiu.

En el meu cas, les vacances d’estiu representen més temps en família, sobretot, amb els petits de la casa on les rutines hivernals, d’horaris establerts desapareixen i, de sobte, d’ençà que s’acaba el període d’escola fins que es torna a iniciar al setembre  fem mans i mànigues entre tots per cobrir els espais on, tot d’una, el dia té més hores per ells i les mateixes pels pares i, on l’endemà no hi ha escola i sí, en canvi, toca anar a treballar.

L’estiu representa  per a mi un conjunt de moments i vivències (inclús alguns cops, exigències) que no sempre em resulten fàcils de gestionar. Si no paro atenció a què em passa amb el que visc dia a dia, fàcilment puc connectar-me amb l’enfado o el mal humor en lloc de deixar-me dur per la lleugeresa o l’adaptació al canvi de ritme personal, laboral i familiar que són els mesos de juliol i agost. Quan els plans no surten com voldria o els petits estan més nerviosos per la calor i demanen fer, fer i fer em resulta fàcil enfadar-me o posar-me malhumorada demanant inconscientment als nens amb la meva actitud que tinguin una consciència de la realitat que no és la seva. Quan en lloc d’agafar una actitud rígida respiro i puc comunicar-los-hi que la mare no té un bon dia, que no és fàcil seguir el seu ritme i que a fi de dia estic cansada, el mateix pes s’alleugereix i el dia es torna a encarrilar sense crear cap curtcircuit al sistema.

Seguint amb l’atenció a allò que sento emocionalment i corporalment, un altre dels factors que intento, bé en aquest cas, intentem ja que és bidireccional, és atendre allò que ens passa a mi i al meu company com a pares, com a parella i com a professionals quan aquesta última part entra a casa, per nosaltres atendre és poder identificar que ens passa individualment i poder-ho traslladar amb paraules, compartint, escoltant i, reconduint si està a les nostres mans i, si així ho volem ,comportaments o actituds que ens dolen i que podem canviar. El tram complicat arriba quan en lloc de reconduir sols puc acceptar allò que hi ha, la realitat tal com és, i em connecto amb sensacions desagradables que preferiria no haver de transitar.

Aquest últim punt és molt important, la comunicació, la comunicació amb els fills, amb la parella i en temps on els minuts de convivència familiar augmenten si en lloc d’actualitzar allò que sentim, allò que volem, allò que necessitem, tan  individual com familiarment parlant, ens deixem dur per la inèrcia i no posem atenció al que sentim aquest temps pot ser feixuc en lloc de fructífer i dinàmic per totes les parts i actors del sistema.

Pel món de la parella, i no sols de les famílies amb fills, l’estiu i les vacances d’estiu també suposen un major temps compartit, ja que el temps de convivència augmenta i com deia en el paràgraf anterior és important que hi hagi una comunicació fluida, que siguem capaços d’expressar allò que necessitem personalment i que polim les petites desavinences que, fruit del dia a dia, es vagin generant sense acumular ressentiments cap a la parella de forma inconscient, ni tampoc volent amb la nostra actitud complaure en tot a l’altre oblidant-nos de nosaltres mateixos, sota la noble intenció que l’altre estigui content, pagant el peatge de la nostra incomoditat, evitant atendre o escoltar les nostres necessitats individuals; si per contra les compartim, podem arribar a punts comuns on els dos ens sentim atesos i satisfets amb l’altre.

Com heu anat veient aquest mes és un escrit on la meva intenció primera i final és posar atenció al que per cadascú li representen les vacances d’estiu, el temps de relació que compartim amb aquells que estimem i que, en ser estiu, incrementa en molts casos. Si fluïm amb nosaltres mateixos i amb els altres de ben segur que serà un estiu fructífer, ple de vivències, sensacions i relacions que ens ajudaran a créixer i gaudir del dia a dia, del sol dels dies i de la fresca de les nits d’estiu.

Per acabar, tancaré el post amb una cita en relació amb la comunicació que m’agrada molt. Sense més additius, molt bon estiu a tots,  que cada dia esdevingui un nou i gran dia, des de les coses més petites a les més grans que visqueu aquest estiu, molta salut i vida a tots, fins aviat!

Si un se sent incòmode amb algú pot estar segur que no hi ha una comunicació veritable. Tan aviat com un expressa genuïnament desapareix tota la incomoditat (F. Perls).

 

Imma Reig Vilarrubla

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.