Els grups i la gestalt

Posted on

El grup és per mi un espai on tot neix, creix i mort, on hi ha regulació per si sola la major part dels cops (poca intervenció-directivitat del facilitador) i on els integrants fan que el creixement per mitjà d'ells mateixos (fent-se de miralls els uns als altres) sigui inevitable si romans dins. He estat tres anys sent testimoni del naixement, creixement i mort d'un grup de formació en Teràpia Gestalt com a observadora a l'institut on em vaig formar jo com a terapeuta i ha estat una experiència molt enriquidora.

M'assec a escriure amb la intenció de compartir amb vosaltres alguns aspectes observats i viscuts al llarg d'aquests tres anys d'observació, de l'experiència d'haver estat anteriorment com a alumna durant la meva formació, d'haver format part de grups de creixement, de fer personalment teràpia grupal, de realitzar tallers de gestalt i portar grups de criança i gestalt com a facilitadora i coordinadora, des d'aquí, compartiré amb vosaltres algunes reflexions.

Tal com diu F. Peñarrubia a Círculo y Centro entenem el grup des de tres components bàsics: que hi hagi un nombre concret de components (en el meu cas considero que cinc és el nombre mínim per poder fer dinàmiques, aportar significat i riquesa al grup), l'existència d'un objectiu comú o compartit i, finalment, que hi hagi interrelació entre els integrants. Per altra banda, el grup és una invitació a l'expressió emocional, a ser honest amb el que se sent i és un centrament a l'aquí i ara, estant atents constantment al que va sorgint dins del grup, ja sigui fruit de les dinàmiques realitzades i la vivència que cadascú en té o de la interrelació entre els membres.

Als grups, es donen moments de gràcia, d'autenticitat pura on els silencis representen mil mons interns i on les paraules sobren i les emocions brollen. Són moments on les persones s'obren i es mostren sense les màscares de l'ego que habitualment sí que porten, sense pretensions per ser o fer i on s'obren de cor a veritats que fins ara no s'havien permès, sobre la vida, sobre ells mateixos i la naturalesa humana, on, de sobte, contemplen i senten la vida des d'una mirada nova que els aporta una sensació de pau, redempció i veritat molt fondes, moments màgics, quasi místics per qui els viu i els acompanya.

També m'agradaria compartir amb vosaltres que he pogut observar que el grup sovint representa la família, i tal com succeïx en les famílies, sovint es creen aliances, rols i subgrups en els grups de treball continuats com poden ser els grups de formació, de creixement i de teràpia, on les persones busquem cobrir la necessitat d'inclusió, control i afecte de manera que ho buscarem i "jugarem" en el grup a l'igual que ho busquem a la família.
Algunes de les normes dels grups gestàltics són: parlar en primera persona al parlar d'un mateix, en segona en dirigir-se a un company, evitar el llenguatge impersonal (tercera persona) i general, estar en l'aquí i l'ara, ser clar, concís i concret en les devolucions als companys o al grup, fer-se responsable de lo propi (del que pensem, sentim, fem i evitem), practicar adonar-se, l'espontaneïtat i el permís per ser. La norma de discreció (confidencialitat) i de "restitució" són molt importants, esdevé encara més important recordar-les sovint en els grups i en el cas de la de restitució donar-li espai i temps per a treballar-ho. La norma de restitució és portar al grup el parlat, resolt, actuat, o conflictivat fora de l'espai grupal; el que s'origina al grup és funció grupal i ha de tornar al grup per la seva salubritat.

A continuació, mostraré un petit esbós del que podria ser una sessió tipus (o ideal) de gestalt de grup(F.Peñarrubia): s'inicia amb la invitació a aguditzar el fet d'adonar-se'n (sensorial, emocionalment i cognitivament) de tot el que està present, inclòs el bloqueig en el moment present o els assumptes pendents del grup. A continuació, el grup elegeix una figura o tema inconclús sobre el que treballar: pot ser el problema que té un membre, el conflicte entre dos, alguna preocupació sobre el funcionament del grup com a totalitat, etc., això sol desembocar amb un experiment, joc o exercici on amplificar la consciència, experimentar alternatives de contacte o de resistència, desenvolupar polaritats, etc. Els canvis, quan n'hi hagi, en adonar-se'n per mitjà de l'experiment es reportaran al grup, en un procés que propici la masticació en lloc d'engolir o escopir l'experiència. L'estil del facilitador és poc directiu, mostra els bloquejos o moviments del grup, proporciona suport i seguretat davant de les activitats a experimentar i també posa de manifest al grup la fi d'un cicle i la preparació per un altre, apreci de lo aconseguit o la consciència dels límits.

Finalment, acabaré aquestes línies amb una cita de F.Perls:

“...una neurosi és un estat de desequilibri de l'individu, que sorgeix quan simultàniament ell i el grup del qual forma part experimenten necessitats diferents i l'individu no pot dir quina és la dominant...”
PD: Us recomano els llibres Círculo y Centro. El grupo gestáltico. (Peñarrubia, F.) i El Proceso Creativo en Terapia Gestalt (Zinker,J.).

 

                                                                                  Imma Reig

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.