Avui exposaré els diferents tipus de relació que existeixen en base a la teoria del Triangle de Sternberg. Robert Sternberg, psicòleg estatunidenc i professor de la Universitat de Yale, descriu els tres elements que composen l’amor (passió, intimitat i compromís), així com els diferents tipus de relacions que es donen en funció de les possibles combinacions d’aquests tres elements.
La descripció dels tres elements és la següent:
La passió és el desig d’estar amb l’altra persona, tant sexualment com emocionalment (compartir moments, voler veure a aquesta persona). És la tendència a buscar la unió física i/o emocional amb l’altre.
La intimitat és la capacitat de comunicació, el suport mutu, el desig de benestar de l’altra persona, el coneixement de l’altre i tenir confiança en el que és, el que fa i el que sent, així com el sentiment de connexió, amistat i afecte.
El compromís és la voluntat de mantenir el vincle i el sentiment de responsabilitat al respecte. Mostrar interès a superar les adversitats, tenir una perspectiva de futur amb l’altra persona i voler comprometre’s a això.
La passió és la més ràpida de desenvolupar i també la que més ràpidament s’esvaeix. La intimitat es desenvolupa més lentament i el compromís més gradualment encara.
De la combinació d’aquests tres components sorgeixen set tipus de relacions que detallo a continuació:
– Afecte: quan només hi ha intimitat es dóna una relació d’amistat en la qual hi ha complicitat, suport, afecte… Solen ser relacions molt perdurables, encara que no hi hagi un compromís formal pel mig.
– Atracció: es dóna quan l’únic component és la passió, però no hi ha visió de futur ni intimitat (no parlem, no hi ha confiança). La sensació pot tenir gran intensitat i persistència, però no profunditat. Generalment, defineix a les relacions curtes.
– Amor buit: quan l’únic element és el compromís. S’ajunten dues persones per conveniència, per exemple, per interès econòmic: un té diners i l’altre ofereix companyia. És una forma de vincle o una etapa per la qual solen passar les parelles que porten molt temps juntes.
– Amor romàntic o enamorament: es dóna quan hi ha intimitat i passió. És la primera fase d’una relació, quan no parles de compromís ni de plans a llarg termini. És un “estar en els núvols”, delectant-se amb l’altre, però sense la voluntat de donar-li transcendència real al vincle. Aquest tipus d’amor, generalment, desapareix quan es presenten adversitats o dificultats.
– Amor sociable o de companyia: existeix compromís i intimitat en la relació, però no hi ha passió. Es dóna habitualment en relacions que porten temps i la passió s’ha perdut. Tots dos gaudeixen de la companyia de l’altre i han pres la decisió de mantenir el vincle, malgrat que no hi hagi desig sexual o romàntic. És una forma d’amor típica dels grans amics i de les parelles més madures.
– Amor fatu: hi ha compromís i passió, però ens falta intimitat. Això pot generar dos tipus de relacions, aquelles en les quals es porten bé en el tema passional i volen estar junts, però no connecten. I aquelles en les quals, en fallar la comunicació i la confiança, puguin arribar a faltar-se al respecte. En aquest segon cas, es donen fortes discussions i es poden generar relacions de dependència. Es tracta d’una relació insana perquè no existeix comunicació i confiança i no genera benestar als membres de la parella, no omple a nivell emocional. La decisió de romandre junts neix del desig sexual o romàntic, però no de la confiança o la compatibilitat. Aquest tipus de relació és característic de persones amb grans inseguretats i dependències.
– Amor consumat: aquí trobem els tres components, passió, intimitat i compromís. Tot funciona molt bé, es considera el tipus de relació ideal. Aquest tipus d’amor és poc comú, però el més difícil no és trobar-ho, sinó mantenir-ho. Per a aconseguir-ho, és necessari recordar que l’afecte s’ha d’expressar constantment i que ha de ser alimentat.
Les relacions no són estàtiques, sinó que habitualment es passa d’un tipus a un altre, és a dir, les relacions es van modificant. Per exemple, en una relació d’amor consumat pot ser que la passió disminueixi o desaparegui amb el temps i llavors passi a ser una relació d’amor sociable. A través d’un procés de teràpia podem arribar a desenvolupar una relació d’amor consumat treballant en construir el component que falta en la relació.
L’amor consumat és el més satisfactori, però no és l’únic tipus de relació funcional. El compromís és el factor fonamental perquè la relació pugui durar. L’amor consumat i l’amor sociable són els tipus de relacions que més solen durar. A l’amor fatu li falta intimitat, que és un factor molt important i per tant sol durar menys.
D’altra banda, que duri més la relació no significa que realment ens ompli, sinó que estem més confortables, més còmodes i no ens plantegem que ens aniria bé tractar de millorar el vincle. A més, es pot estar bé en la relació i voler millorar alguns aspectes sense haver d’arribar a un punt crític. En una altra tipus de relació, com l’amor fatu, arran de les discussions, ens és més fàcil adonar-nos que no estem a gust, que alguna cosa falla, ja que notem les mancances.
Finalment, com he comentat abans, és normal que el tipus de relació vagi canviant amb el temps i podem treballar el component que ens falta.
Espero que aquest escrit us hagi servit per a detectar que tipus de relació teniu o soleu establir vosaltres i quin és el component que us convé desenvolupar, si és el cas.
Miriam Sans