A l’article d’aquest mes vaig a parlar-vos sobre l’angoixa. En els temps actuals on el present (on aprenem a gestionar els nostres diferents estats emocionals) és tan canviant, em venia de gust parlar-vos sobre aquesta sensació humana que tots podem arribar a sentir en determinats moments de la nostra vida.
Compartiré amb vosaltres aportacions que s’han fet des de l’òptica de Fritz Perls, creador de la Teràpia Gestalt, i des de l’òptica de Wilhelm Reich, metge, psiquiatre i psicoanalista austríac. Tots dos autors comparteixen la idea que l’estancament energètic és l’origen de l’angoixa.
En paraules de Perls: “L’angoixa és l’excitació, l’impuls vital que portem en nosaltres i que s’estanca si estem insegurs del paper que hem de representar …. L’angoixa és l’escletxa entre l’ara i el després. Si estan en l’ara no poden sentir angoixa, perquè l’excitació flueix immediatament cap a l’activitat espontània en transcurs “. Per Perls quan aquesta excitació no es transforma en les seves activitats específiques i s’estanquen apareix l’estat d’angoixa.
Per Reich, a més angoixa actual evitada més augmenta l’angoixa estancada i a l’inrevés. Quan bloquegem o distorsionem la nostra percepció evitant el contacte amb la necessitat no satisfeta, la intensitat de l’angoixa augmentarà. Si ho relacionem amb la gestalt no podrem tancar la gestalt (assumpte) quedant com a assumpte inconclús, no podent tornar a l’estat de repòs, deixant l’energia estancada i bloquejada (dins del cicle de l’experiència en gestalt anomenem estat de repòs a aquella part del cicle on s’ha satisfet la necessitat i es produeix una sana retirada, la qual cosa, a partir d’aquest estat es tanca el cicle de l’experiència i es pot identificar una altra necessitat i tornar a iniciar un altre cicle).
En la vivència de l’angoixa trobem, com a mínim, dos components: la pròpia energia estancada dels impulsos inhibits i els continguts psicoemocionals reprimits lligats a la pròpia energia estancada dels impulsos que han estat necessaris inhibir per reprimir-los.
Tots dos autors coincideixen que a mesura que anem solucionant els nostres bloquejos corporals i psicoemocionals, tots dos i no un sense l’altre, podrem anar tancant les gestalts (assumptes) inconcluses. Quan això passa l’energia estancada i continguda en els bloquejos relacionats amb elles s’allibera i flueix i el nivell d’angoixa va disminuint.
És important posar atenció a un dels preceptes de la Teràpia Gestalt: l’Aquí i Ara. Quan parlem de l’aquí, aquest és majoritàriament corporal, mentre que l’ara és emocional i tots dos ens porten a la imatge que tenim de nosaltres mateixos, al paper del nostre personatge que anteriorment citava de Perls.
Re-conèixer en el moment present, en l’aquí i ara, les necessitats, assumptes i desitjos que hem deixat insatisfets durant la nostra biografia ens dóna la possibilitat d’establir un nou equilibri. Quan podem adonar-nos d’ells tenim l’oportunitat de tancar-los podent satisfer o no, però sí assumint la realitat de la relació amb nosaltres mateixos i amb el món, adquirint així una capacitat de contacte i retirada més sana, deixant-nos fluir.
Si posem l’atenció en els nostres propis processos des d’una mirada àmplia, des d’un adonar-nos al mateix temps de lo sensitiu, sensorial, emocional i cognitiu disposarem de més capacitat per identificar quines són les necessitats que estem bloquejant i com és que és així en el present, en l’aquí i ara.
Per acabar compartiré amb vosaltres unes paraules que Perls va publicar al seu llibre Testimonis de Teràpia i que en relació amb aquest post per a mi són significatives. Fins aviat!
“La nostra història és el rerefons de la nostra existència, no és una acumulació de dades sinó el registre de com arribem a ser qui som. Únicament les pertorbacions en el fons, que interfereixen amb el suport de les nostres vides presents, acaben empenyent cap endavant i han de passar a un primer pla perquè puguin ser ateses. Només llavors poden transformar-se d’un dèficit (gestalts incompletes) a funcions de suport …… “” El suport ple de sí mateix- superar la necessitat de suport ambiental- pot venir únicament mitjançant l’ús creatiu de les energies que estan compromeses en els bloquejos que impedeixen l’autorecolzament “.