Al post d’aquest mes m’agradaria parlar amb vosaltres sobre el terapeuta gestalt, de com la Terapia Gestalt no exclou al terapeuta i el seu sentir a la tècnica de la intervenció, sinó que l’inclou entenent que una de les seves millors eines de treball és ell mateix amb les seves limitacions i el seu potencial. El terapeuta és algú de carn i ossos, és algú que sent dolor i alegria. En els anys que vaig formar-me vaig haver de fer teràpia, explorar els meus fantasmes, angoixes, manipulacions, ombres i llums extensament abans fins i tot de pensar en poder acompanyar els altres en teràpia. Actualment, per a mi també és molt important l’espai supervisió, on seguim nodrint-nos i podem revisar les nostres intervencions terapèutiques i aquells aspectes que ens limiten, o que vivim com a limitadors, per al nostre exercici professional i personal.
M’agradaria parlar amb vosaltres sobre com en les sessions de teràpia el nostre treball com a gestaltistes és deixar-nos sentir, reconèixer i poder expressar el que ens passa si fer-ho serà útil per al nostre client. Per a mi, un dels primers passos és posar atenció a la meva pròpia resposta emocional al que el client exposa o actua en el seu llenguatge corporal (postura, to, gesticulació, expressió, etc.), registrar la resposta emocional en si mateixa davant del client té efecte. Poder expressar-li el que ens passa amb el que ens mostra ens permet establir un marc del que està present aquí i ara i ens permet proposar diferents línies d’intervenció terapèutica en el moment present, aporta realitat i presència, i això implica una experiència que es pot explorar en la sessió i veure com el client s’actualitza, viu aquí i ara el que hi ha i alhora es transforma en el que és.
Posant un exemple d’un dels treballs amb polaritats, caos i control,vaig poder sentir la dificultat del meu client en el fluir i el seu malestar en deixar-se estar en el caos, en aquesta part que era i també m’és desagradable. Ser capaç de revisar i treballar el meu propi caos i control en el meu espai de supervisió em dóna llum sobre les meves ombres o parts que no vull reconèixer tenir, em facilita acompanyar els meus clients en futurs treballs durant les sessions de teràpia individual amb la cadira calenta on els convido a sentir en primera persona aquells aspectes de la seva vida que són polars i inquietants per a ells, per sentir i veure l’altre pol, sentir quina és la bona intenció de la polaritat negada o que es vol excloure del sentir per dolorós o molest que ens resulti alguns cops.
Per a Perls, les tasques més importants del terapeuta són donar suport a l’autèntic i confrontar lo fals-evitatiu, entenent-se confrontar com posar una persona o cosa, material o immaterial, contra una altra per comparar-los o oposar-s’hi entre ells. A més, la gestalt també ens convida a recordar que cap esdeveniment succeeix aïllat pel que és més útil aprofundir en el com de l’experiència en el moment donat, que en el motiu de la mateixa.
I d’altra banda com a terapeuta gestalt també crec en l’autoregulació de l’organisme de la persona, en la necessitat de la persona de trobar l’harmonia en una situació dolorosa o de conflicte, fins i tot abans d’haver après conscientment d’aquesta situació o d’haver-se resolt, per a mi el fet d’estar ja a la consulta és part de la recerca de la restauració de l’equilibri en la persona, d’aquesta autoregulació organísmica innata que busca restaurar el benestar de l’individu i el seu sistema.
Parafrasejant a Claudio Naranjo en relació amb la intervenció específica en sessions vull compartir unes paraules que m’acompanyen en les meves sessions: “el terapeuta gestalista dóna més valor a l’acció que a les paraules, a l’experiència més que als pensaments, al procés viu de la relació terapèutica i al canvi resultant d’ella, més que a les creences influents…” o com l’autor Paco Peñarrubia deia de l’actitud de ser un mateix com Perls ho entenia: ser aquí i ara, ser conscient i ser responsable de les pròpies accions i emocions. Per a mi posar-me en contacte amb mi mateixa durant les sessions també implica posar-me en contacte amb l’altre i viceversa.
I finalment, també m’agradaria posar atenció a un dels conceptes que fan referència al “vacío fértil”, on com a terapeutes podem trobar recolzament en moments de molta intensitat estant en aquest punt mig de no saber donem espai a l’altre i a nosaltres mateixos com a terapeutes, encara que ens resulti incòmode. Aquest és el concepte de Friedlaender d’indiferència creativa o punt zero, és la teoria que tot esdeveniment es relaciona amb un punt zero a partir del qual es fa una diferenciació de contraris. Aquests contraris mostren una gran proximitat entre si. Al estar atents al centre, podem adquirir una capacitat creativa per veure les dues parts d’un esdeveniment i completar una meitat incompleta.
Com heu pogut observar per a la Teràpia Gestalt el propi terapeuta és la major eina del procés i ens convida a deixar-nos sentir i ressonar, així com a recordar-nos que és una relació real entre dues persones amb rols diferents que marquen posicions diferents, perquè abans d’acompanyar l’altre ja hem sentit en el nostre caminar lo polar de viure i sentir i el nostre millor marc és el present, l’aquí i l’ara.
Acabaré amb unes paraules de Fritz Perls que em resulten encoratjadores. Feliç canvi d’estació a tots.
“Les emocions negatives són certament essencials per a la dicotomia de la personalitat. No sols tenim el deure d’exposar-les, sinó també de transformar-les en energies col·laboradores”.